Estetoscopio con boligrafo

És obligatori el reconeixement mèdic laboral?

L’empresa té l’obligació d’oferir el reconeixement mèdic al treballador (art 22 llei 31/95) i el treballador té la potestat de acceptar-lo o rebutjar-lo. Però de vegades les coses no són tan senzilles.

Què diuen els tribunals al respecte?

En una de les últimes sentències sobre el tema el Tribunal Suprem (sentència 07/03718. Resolució 259/2018), indica que els reconeixements són voluntaris, però hi ha certes “excepcions” on la seva realització és obligatòria, així, remetent-se al contingut de la llei diuen …

“… las denominadas excepciones al principio de voluntariedad que se encuentran establecidas en el propio artículo 22 LPRL que exceptúa del carácter voluntario del reconocimiento médico los tres siguientes supuestos:

  1. a) Cuando el reconocimiento médico sea imprescindible para evaluar los efectos de las condiciones de trabajo sobre la salud de los trabajadores.
  2. b) Para verificar si el estado de salud del trabajador puede constituir un peligro para él mismo, para los demás trabajadores o para otras personas relacionadas con la empresa.
  3. c) Cuando la obligatoriedad esté establecida en una disposición legal en relación con la protección de riesgos específicos y actividades de especial peligrosidad.”

La definició de les excepcions és bastant ambigua i generalista, pel que amb tota seguretat caldrà seguir recorrent als tribunals en la majoria de les situacions de litigi … Des d’un punt de vista més pràctic, assumint una certa pèrdua d’exactitud amb l’objectiu d’aconseguir una comprensió més fàcil, el text legal es podria rellegir en els següents termes:

El reconeixement és obligatori quan:

  • ho exigeix ​​el conveni col·lectiu nacional o territorial del sector, ex .: construcció.
  • ho requereixin disposicions legals (lleis, reglaments, ordres …) donada la perillositat de l’activitat, exemples: exposició a soroll o productes cancerígens, radiacions ionitzants …
  • l’activitat sigui considerada de risc segons l’annex I del RD 39/91 (treballs confinats, subaquàtics, treballadors sanitaris amb riscos biològics, mineria …)
  • l’estat de salut del treballador quan realitza les seves tasques pugui ser un perill per ell o per a altres persones (gruista, conductor d’autobús, treballs en alçada …)
  • en el treball a realitzar s’ha tipificat un risc significatiu de malaltia professional (treballs amb amiant, radiologia …)

No obstant això, hi ha altres factors que condicionen la realització del reconeixement mèdic, més enllà de la “voluntarietat” o no, i que cal tenir en compte per tenir una visió àmplia del tema.

Arguments a favor per a la realització del reconeixement mèdic

  • El reconeixement aporta avantatges a l’empresa ja que permet conèixer l’adequació d’un treballador a les característiques d’un determinat lloc de treball. Imagineu, si vostè és empresari, que contracta un peó de la construcció amb una lesió a la columna que li impedeix aixecar pesos, o un conductor d’un autobús amb problemes greus de cor, o una persona al·lèrgica al gluten per treballar en un obrador … Les persones amb aquest tipus de lesions poden realitzar moltes altres tasques, però no treballs amb les que el seu estat de salut és incompatible, pel bé de l’empresa i del propi interessat.
  • També és un valor afegit per al treballador, perquè sovint permet conèixer a grans trets el seu estat de salut en general. La realització de les proves mèdiques, electrocardiogrames o analítiques, per exemple, de vegades poden desvetllar o intuir deficiències en la salut que el mateix interessat desconeix (colesterol alt, hipertensió, sordesa incipient …) i que gestionades de forma correcta poden evitar problemes de salut posteriors …

Arguments que es plantegen en contra de la realització de reconeixements mèdics

  • Poden existir motius “foscos” perquè el treballador rebutgi el reconeixement. Habitualment per por que es detecti algun tipus malaltia o disfunció (fòbies, sida, drogues, alcohol, hepatitis …). Aquests temors són infundats i fruit del desconeixement. Els reconeixements es limiten a avaluar els factors de salut definits pel metge especialista del treball a partir dels riscos del lloc de treball que ha d’ocupar el treballador. El seu objectiu és valorar l’aptitud del treballador per a aquest lloc de treball, no buscar si troben alguna cosa “dolenta”. Per a més tranquil·litat del treballador, la informació sanitària és confidencial. Les dades obtingudes només les pot conèixer el treballador i el personal sanitari i qualsevol altra comunicació, ha de ser autoritzada expressament per l’interessat. L’empresa només rep un certificat d’aptitud per al lloc de treball, sense més detall.
  • D’altra banda, el cost del reconeixement mèdic ha d’anar a càrrec de l’empresa i per això, moltes vegades, especialment en petites empreses sense riscos rellevants, no realitzar el reconeixement suposa un estalvi de costos. En aquest cas el treballador de comú acord amb l’empresa, signa una renúncia explícita a la seva realització.

En la nostra particular opinió com a servei de prevenció, en qualsevol cas, voluntari o no, el reconeixement mèdic sempre és una bona inversió per a l’empresa i el treballador.

 

 

 

 

 

No Comments

Post A Comment