La prevenció de riscos laborals s’aborda des de quatre especialitats que permeten realitzar una prevenció integral que garanteix la cura de la salut dels treballadors. Aquestes especialitats són:
● Seguretat en el treball
● Higiene Industrial
● Ergonomia i Psicosociologia aplicada
● Medicina del Treball
En què consisteixen les especialitats tècniques?
SEGURETAT EN EL TREBALL
La Seguretat en el Treball actua en l’entorn físic del treballador i és el conjunt de procediments i tècniques que busquen evitar o reduir el risc que es produeixi un accident de treball. Es tracta de buscar l’origen dels riscos i tractar d’eliminar-los mitjançant normes, dissenys i mesures de seguretat.
HIGIÈNE DEL TREBALL
És la tècnica de prevenció no mèdica que actua enfront dels contaminants ambientals físics (soroll, radiacions, vibracions ..), químics i biològics amb l’objecte de prevenir l’aparició de malalties professionals en els individus exposats a ells.
Aquesta branca té una part teòrica que estableix els valors de concentració i exposició que tindrien efectes perjudicials per a la salut i una part analítica que s’encarrega del mesurament dels contaminants presents en un entorn de treball. A partir dels resultats obtinguts es defineixen les actuacions preventives a realitzar.
ERGONOMIA
S’encarrega de la relació entre l’entorn de treball i els treballadors, intentant adaptar les condicions i organització del treball a l’individu per aconseguir el major grau d’adaptació i la realització del treball de la manera més eficaç i còmode possible.
L’ergonomia estudia tant els aspectes relatius a la salut física (condicionants materials de l’ambient de treball, posició, esforç, ..), com mental (contingut del treball) i social (organització del treball).
PSICOSOCIOLOGIA
Els riscos psicosocials apareixen quan hi ha un desequilibri entre les exigències del treball i les característiques del treballador.
La psicosociologia estudia el comportament humà en l’entorn de l’empresa durant el treball; avalua les condicions que afecten el comportament del treballador i la seva interacció social dins del procés.
Es tracta de trobar pautes que eliminin els desequilibris entre la persona i l’organització i millorin la seva interacció, de manera que es faciliti el treball a la persona. Aquesta millora en l’adaptació, al mateix temps i de forma indirecta redunda en una millora del rendiment.