Winter is coming… (I)

15 des. Winter is coming… (I)

….i hem de preparar per a l’fred a la feina. En l’entorn laboral no és infreqüent trobar-se en situacions en què hi pugui haver exposició a temperatures baixes, encara que com és natural, caldria diferenciar entre el que és una situació de manca de confort, com per exemple la que es produeix abans de la baralla per graduar l’aire condicionat en una oficina, i una situació en què hi ha risc real per estrès tèrmic per a la seguretat de la persona, com el que pot succeir a l’interior d’una cambra frigorífica a temperatures per sota de 0ºC. En aquesta entrada ens centrarem en el segon cas, i haurem de tenir en ment fenòmens que coneixem encara que sigui d’oïdes, com són la hipotèrmia, la congelació o el peu de trinxera.

En algun moment haurem escoltat notícies, i vist fins i tot fotografies, de muntanyencs que s’han exposat a temperatures extremadament baixes i que han patit els efectes en el seu cos; segur que ens han cridat molt l’atenció com els danys es concentren principalment sobre els dits dels peus o mans, les orelles, el nas … però per què és aquí on es produeixen els danys inicials, i què podem aprendre d’això?

El primer que podem pensar, intuïtivament, és que són zones molt exposades, que poden ser protegides però de forma limitada: necessitem poder agafar i manipular objectes amb les mans, els peus han de conservar la mobilitat per caminar, hem de poder respirar l’aire , sentir el que està passant … pel que no podem simplement cobrir i tapar aquestes zones completament, com sí fem al tors o abdomen. El raonament és cert, però caldria fer alguna altra consideració.

La primera, cal recordar que la roba que ens posem no ens escalfa, sinó que dificulta que la calor s’escapi del nostre cos a un ambient més fred; és un aïllant, i el que realment genera calor som nosaltres. Un exemple senzill per demostrar-ho és el de les llençols del llit, que quan anem al llit estan fredes però al matí deixem calents. La qualitat de la roba amb què ens cobrim pel que fa a la seva capacitat d’aïllament és llavors molt important, i un error comú és pensar que com més gruixuda sigui la capa que ens posem menys fred passarem, quan pot ser que una peça més fina però més aïllant sigui millor i més còmoda.

La segona consideració és que hem de tenir present relació que hi ha entre el volum i la superfície dels nostres cossos; perdem calor principalment per la nostra superfície, la pell: per evaporació de la suor, per radiació (emetent radiació infraroja) i per convecció (per estar en contacte amb aire més fred). La producció de calor, en canvi, té a veure amb el nostre volum, ja que ens puja la temperatura com a residu dels diferents processos metabòlics que realitzem, de manera similar al que passa amb una bombeta incandescent, que produeix llum però perd molta energia en forma de calor.

Sabem doncs que hi ha una relació entre el volum i la superfície en la manera en què perdem calor, però com d’important és i com ens afecta?

Simplifiquem el nostre cos i imaginem que és una galleda geomètric a l’interior (el seu volum) es produeixen tots els processos bioquímics necessaris per viure, generant-se també aquesta calor vital que perdrem per la seva superfície. Ara inventem unes xifres: imaginem que per cada m3 de volum puguem produir una caloria, i per cada m2 de superfície de les seves cares es perdi també 1 caloria.

Suposem ara que el cub té 1 metre d’aresta (costat comú a dues cares). Si recordem les classes de matemàtiques del col·legi, el seu volum es calcula elevant al cub la longitud de la seva aresta (a), és a dir, V = a3, pel que el nostre cub tindrà un volum de 1m x 1m x 1m = 1m3 i produirà seguit de 1 caloria. La superfície de la galleda, en canvi, és la seva àrea, que es calcula multiplicant la superfície d’una de les seves cares per 6, que són les que té. En el nostre exemple, l’àrea d’una cara serà 1m2, de manera que l’àrea del cub serà 1m x 1m x6 = 6m2 i perdríem 6 calories: ens estaríem refredant.

Multipliquem ara per 10 la mida del cub i vegem què passa: el volum augmentarà a 1.000m3 (103) produint 1.000 calories, i la seva superfície serà 600 m2 (6×102), perdent 600 calories; si comparem amb la galleda més petit, a l’anar augmentant la mida perdem relativament menys calor a través de la superfície de la pell, que és una de les raons per les quals els animals que viuen en climes freds tenen aquestes formes tan arrodonides i voluminoses; els ajuda a mantenir la calor que produeixen.

Una oronda y feliz foca barbuda descansando y tomando el sol tranquilamente

Ara fixem-nos en els nostres dits i comparémoslos sense anar més lluny amb les cames, per acabar d’entendre el raonament; les seves formes són similars, però hi ha molt menys volum en relació a la seva superfície de pell en els dits que a les cames, de manera que perdem més calor per ells i sentim aquí abans el fred. Fixem-nos també en com és el nas, una estructura buida suportada per cartílag, o l’orella, plana i ampla, amb una enorme superfície que cobreix també cartílag, per adonar-nos que és normal que sigui aquí on comencem a sentir el fred.

Per descomptat aquesta és una simplificació i afecten moltes més variables, com que són zones allunyades del tronc i l’abdomen o que tenen poca musculatura (on es genera molta calor). Tampoc hem tingut en compte el sexe de la persona, la seva edat, la seva aclimatació, l’activitat que es realitza, el tipus de roba, la humitat, els corrents d’aire … que són factors que podem tenir en compte a l’hora buscar solucions des del punt de vista de la prevenció de riscos laborals quan ens trobem en una situació de possible estrès tèrmic per baixes temperatures.

En la següent entrada relacionada amb el fred veurem els efectes del fred i les eines que tenim per protegir-nos, tant de manera natural com artificial.