El Reial decret 893/2024, publicat el 10 de setembre de 2024, marca una fita en la protecció dels drets laborals de les persones ocupades de la llar a Espanya. Aquesta normativa estableix un règim específic de prevenció de riscos laborals adaptat a les característiques del treball en la llar familiar, donant compliment al Conveni 189 de la OIT, ratificat per Espanya al febrer de 2024.
L’objectiu central d’aquest reial decret és garantir una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en l’ocupació domèstica, un sector històricament desatès quant a drets laborals, malgrat la seva importància econòmica i social.
Àmbit d’aplicació
El Reial decret s’aplica a totes les persones que treballen per compte d’altri en la llar familiar, fent tasques com a neteja, cuina, atenció a persones majors, cura infantil o altres serveis de la vida domèstica. Aquestes tasques es desenvolupen en un entorn privat, la qual cosa ha dificultat tradicionalment la supervisió i l’aplicació de normes de seguretat laboral.
Avaluació de riscos i mesures preventives
Un dels aspectes clau d’aquesta norma és l’obligació de les persones ocupadores de realitzar una avaluació inicial de riscos laborals. Aquesta avaluació ha de considerar els espais de la llar, els equips utilitzats, les substàncies químiques emprades (com a productes de neteja), les postures forçades, moviments repetitius i la càrrega física de les tasques.
Sobre la base d’aquesta avaluació, han d’adoptar-se mesures preventives adequades, que incloguin l’organització del treball de manera segura, la millora de les condicions físiques de l’entorn i la facilitació d’equips adequats.
L’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST) està encarregat d’elaborar una eina digital gratuïta que permetrà realitzar aquestes avaluacions de manera senzilla. Aquesta eina haurà d’estar disponible abans de l’11 de juliol de 2025.
Formació i informació de la persona treballadora
Un dels avanços més rellevants del decret és el reconeixement del dret de la persona ocupada de la llar a rebre informació i formació adequades en matèria de prevenció de riscos laborals.
La informació haurà d’incloure:
– Els riscos específics associats al seu lloc i tasques.
– Les mesures de protecció aplicables en el domicili.
– Les instruccions d’ús dels equips de treball i protecció.
– Procediments d’actuació davant emergències (caigudes, incendis, contactes elèctrics, etc.).
La formació, per part seva, ha de garantir que la persona treballadora comprengui com exercir les seves tasques de manera segura. Aquesta formació deu:
– Ser proporcionada per la persona ocupadora.
– Estar adaptada al nivell educatiu i cultural de la treballadora.
– Ser pràctica i centrada en els riscos reals de l’entorn de treball.
– Repetir-se quan hi hagi canvis rellevants en les condicions de treball.
El INSST, juntament amb els serveis públics d’ocupació i altres entitats col·laboradores, elaborarà i difondrà materials formatius gratuïts, en diferents idiomes i formats, per a facilitar el compliment d’aquesta obligació.
Equips de protecció individual (EPI)
El Reial decret també estableix amb claredat l’obligació de proporcionar equips de protecció individual adequats, eficaces i gratuïts per a les persones treballadores.
La responsabilitat d’adquirir i mantenir aquests equips recau exclusivament en la persona ocupadora. Alguns exemples de EPI rellevants en la llar familiar inclouen:
– Guants de protecció: necessaris per a manipular productes químics de neteja, per a tasques amb el risc de corts (cuina, cristalls, objectes esmolats) o contacte amb fluids biològics (en cures personals).
– Màscares o protectors respiratoris: especialment quan s’usen productes irritants, en ambients amb pols, floridura, o en presència de malalties contagioses.
– Calçat antilliscant i tancat: per a prevenir relliscades i caigudes, freqüents en entorns domèstics on es treballa amb superfícies mullades.
– Protectors auditius: en cas d’exposició freqüent a sorolls intensos o prolongats (per exemple, aparells de neteja o eines elèctriques).
– Roba de treball o davantals impermeables: per a protegir la roba personal i evitar el contacte amb substàncies perilloses.
Els EPI han d’ajustar-se a la normativa europea de seguretat, ser d’ús individual (no compartits) i mantenir-se en condicions higièniques i funcionals. La persona ocupadora deu a més explicar a la treballadora com i quan utilitzar cada equip correctament.
Aquest aspecte és especialment rellevant en tasques de cura de persones majors o dependents, on els riscos biològics, físics i emocionals poden ser elevats.
Vigilància de la salut i prevenció de l’assetjament
El decret reconeix el dret de les persones treballadores de la llar a la vigilància de la salut a través de reconeixements mèdics periòdics, que hauran de ser oferts de manera gratuïta. El Ministeri de Sanitat promourà la incorporació d’aquests serveis dins del Sistema Nacional de Salut, la qual cosa facilitarà el seu accés.
També s’introdueix l’obligació de protegir les treballadores enfront de situacions de violència i assetjament, incloent-hi l’assetjament per raó de gènere, ètnia, nacionalitat o orientació sexual. En aquest sentit, el INSST elaborarà un protocol d’actuació específic per a l’ocupació domèstica, en el termini d’un any des de la publicació del decret.
Entrada en vigor i calendari d’aplicació
El Reial decret va entrar en vigor el 12 de setembre de 2024. No obstant això, les obligacions concretes en matèria d’avaluació de riscos, adopció de mesures preventives, formació, informació i provisió de EPI no seran exigibles fins a sis mesos després que es publiqui l’eina oficial d’avaluació del INSST, que haurà d’estar llesta abans de l’11 de juliol de 2025.
Això significa que, com a més tard, totes les obligacions establertes en el decret seran exigibles a partir de l’11 de gener de 2026, tret que l’eina es publiqui abans, i en aquest cas el termini començaria a comptar des d’aquesta data.
